La psicologia com a vocació
Tenia uns 20 anys quan vaig començar a interessar-me de veritat per la ment humana. Sempre m’havia cridat l’atenció com funciona el cervell, com afecten els trastorns mentals a les persones i, sobretot, com podem ajudar-les a viure amb el màxim benestar possible.
Als 25 anys vaig iniciar els estudis de Psicologia a la UOC. Van ser set anys exigents, que vaig compaginar amb la feina. No va ser fàcil, però em va confirmar que això no era només una inquietud, sinó una vocació clara.
Una vida dedicada a entendre la ment no és senzilla, però és el que dona sentit al que faig. Per mi, acompanyar vol dir escoltar amb claredat, orientar amb respecte i estar-hi quan la persona necessita un espai segur per entendre què li passa i com pot transformar-ho.
